L’era de les noves tecnologies es troba en un creixement imparable. Fa vint anys semblava impossible que moltes de les innovacions que avui en dia disposem poguessin ser reals. Qui hagués dit que una aplicació de mòbil fos capaç de detectar una cançó que estigués sonant i identificar-ne el títol, l’àlbum i l’autor, però Shazam ho va aconseguir l’any 2002.

Fa uns dies, el progrés va causar un gran ensurt entre els navegants al presentar una nova aplicació capaç de capturar les cares de persones desconegudes i descobrir-ne el nom. Facezam, per tant, es mostrava com un Shazam però per identificar persones desconegudes, i no cançons. L’app en qüestió es deia que sortiria per iOS el 21 de març. Quan el llançament de l’app es va fer pública, va aixecar molta polèmica. El mateix fundador de l’aplicació, Jack Kenyon, va reconèixer que: “Facezam podria ser la fi de les nostres societats, on al carrer tothom és anònim. Els usuaris podran identificar qualsevol en qüestió de segons, el que significa que la privacitat ja no existeix en la societat pública.”

Per aquest motiu, la suposada web oficial de l’app va publicar la següent informació: “Aquells a qui els preocupa Facezam, l’app mai va existir i mai serà llançada. Es tracta d’una estratègia publicitària creada per Zacozo, per demostrar com les idees poden ser dissenyades per convertir-se en un fenomen viral. Per sort, aplicacions que puguin relacionar una cara amb un perfil a xarxes socials encara no existeixen a Occident.”

La privacitat de les persones cada vegada es troba més exposada en les xarxes socials, és a dir, en l’àmbit públic. Per evitar això, cal establir configuracions de privacitat per restringir, en la mesura més gran possible, la visualització dels perfils personals.

Recent Posts