El terme “Quarta Revolució Industrial” va ser destacat pel professor Klaus Schwab, fundador i president executiu del Fòrum Econòmic Mundial (FEM), el nucli dels assumptes mundials durant més de quatre dècades. Schwab va escriure un llibre titulat “La Quarta Revolució Industrial” per compartir que ara ens trobem en les primeres etapes d’una revolució que ho canviarà tot, fins a un punt en què no podrem distingir entre el que és natural i el que és artificial; una (r)evolució totalment diferent que reuneix sistemes digitals, físics i biològics.

Estem vivint una era en la qual la tecnologia s’uneix cada vegada més a la vida dels humans i aquesta evolució tecnològica s’està produint més ràpidament que mai. Un estudi demostra que es va trigar 50 anys perquè 50 milions d’usuaris adoptessin el telèfon, mentre que Facebook va signar 50 milions d’usuaris en només quatre anys i Pokemon Go va capturar aquesta quantitat en només 19 dies. A més, tecnologies com els vehicles autònoms, l’Internet de les Coses (IoT) i la Intel·ligència Artificial (AI) son cada vegada més imprescindibles en la nostra vida diària.

Les empreses s’adapten molt ràpid a les noves tecnologies per fer més competents i eficients els seus negocis. Netflix, companyia que va començar com a servei de lliurament de DVDs a domicili amb 20 milions de subscriptors en el seu punt àlgid de popularitat el 2010, és ara una de les empreses en streaming més grans, amb 167 milions de subscriptors a tot el món. PayPal, que va lluitar per innovar els seus serveis, ara domina els pagaments a la botiga i la tecnologia de pagaments mòbils, i s’estén així als nous mercats. I la revista National Geographic, fundada fa 132 anys, progressa gràcies a l’exitosa transició i integració a diverses plataformes de mitjans digitals. Per tant, moltes empreses sobreviuen per l’aposta en les noves tecnologies.

Molts experts internacionals diuen que vivim en un context d’un món VUCA (Volatilitat, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat). Un context extremadament extens que es basa en l’anàlisi de molts experts que prenen decisions i analistes en els camps econòmic i polític. Les coses canvien a la velocitat de la llum, cada vegada és més difícil fer prediccions sobre el futur, la situació es fa complexa i hi ha una manca de claredat per abordar i interpretar les coses.

Com més informació decidim donar a les noves tecnologies, aquestes, després, ens poden ajudar a millorar. Però alhora, les noves tecnologies també es poden convertir en un perill per a la humanitat. Com l’escriptor Harari va dir una vegada “La història no és una narració única, sinó milers de narracions alternatives. Sempre que triem explicar-ne una, també optem per silenciar-ne d’altres.” Per tant, ens pertoca decidir com volem que es relacionin els humans i les màquines. Nosaltres, els humans, tenim tot el poder a les nostres mans. La pregunta és, sabrem gestionar-lo? Segur que sí.

Helena Busquet Comalat