A la dècada dels 90 i també durant gran part del nou mil·lenni van estar molt de moda les descarregues mitjançant torrents o programes de P2P (Emule, Ares…) Era l’època dorada del que anomenaven pirateria electrònica. On les descarregues de musica i pel·lícules estaven a l’ordre del dia entre els usuaris.
Però els temps han canviat, i mentre aquest tipus de descàrregues ja han passat a un segon pla, la indústria mira cap al futur. On comencen a sorgir les primeres sospites del que serà el nou tipus de pirateria: la de les impressions 3D. Realment, no es tracta de res nou ja que fa més de 20 anys que coneixem aquesta tecnologia, però només era utilitzada per fer prototips ràpids de productes en fase de desenvolupament. El boom que està patint és degut a la recent millora dels materials i de les tècniques. Si es té el coneixement per fer funcionar aquests aparells, únicament cal traçar els plànols en una pantalla. I enviar-los a la màquina que llança fines capes de material l’una sobre l’altre fins a formar la peça física en tres dimensions.
Fins aquí tot és molt bonic, però els problemes sorgeixen quan ajuntem algú amb coneixement i possessió d’una impressora 3D; amb un programa de descarrega de torrents. L’experiència d’aquests anys es diu que si la gent pot descarregar-se quelcom de forma “gratis”, i/o en aquest cas elaborar-ho per una ínfima part del seu valor de compra, realment sortiran a comprar-ho a preu de mercat?
Aquest enrenou sorgeix novament a partir del reconeixement dels drets d’autor dels plànols. Un fet on l’empresa Authentise vol posar-hi remei. Com explica Andre Wegner, el seu director i fundador “etem treballant per fixar les bases legals d’un sector molt prematur, amb un funcionament similar al d’Spotify però aplicat a les impressions 3D, on utilitzant les marques d’aigua amb els productes impresos podem mantenir un registre organitzat”.