Vivim l’era de la comunicació. Camines pel carrer i reps informació publicitaria per totes bandes. Obres la televisió i et segueixen entrant estímuls visuals de tot tipus. A internet, Twitter, Facebook, Instagram… TOT va carregat d’imatges. Com a resultat tenim que en un dia normal i corrent, podem acabar la nostra jornada havent vist milers d’imatges (i quan parlem de milers ho fem pensant en un nº de més de 6 xifres).

Si ens centrem en el món digital, podem dir que qualsevol missatge que vulguem transmetre als nostres oients sempre serà molt més efectiu si l’oferim acompanyat d’una imatge. Aquesta ha de ser apropiada i que reforci el concepte que volem transmetre. Partim de la premissa que qualsevol persona que estigui llegint aquestes línies té un smartphone o una càmera de la marca “X” capaç d’obtenir imatges amb una qualitat i resolució més que acceptables per empaperar una tanca publicitaria de les dels anys 80.
Però des del meu punt de vista, el problema més comú que veig cada dia d’aquest “boom” de la fotografia digital és el mal ús que se’n fa. No criticaré els famosos filtres d’Instagram. Ni faré una enumeració de les millors apps per editar l’últim selfie que t’has fet. Vull fer una crida a consolidar, reforçar o descobrir un dels pilars bases de la fotografia: la composició visual.

És un dels ingredients indispensables per formar una fotografia potent. I actualment se li dona molt poca importància. Agafo la meva càmera, faig 10 fotos sense tenir clar el que estic buscant. Les miro per la pantalla i com que no m’agraden les esborro i en torno a fer 10 més. I així anar fent. No. Aquest no és el camí. Cal conèixer uns mínims. Potenciar les nostres capacitats veient bon cinema, tenint cultura visual i llegir bones fonts d’informació. I òbviament portar a la pràctica tot aquest backgorund adquirit.

I en aquest punt del post és on introdueixo un mestre la fotografia i la composició visual. Steve McCurry. A qui no li soni aquest nom li demano que pari de llegir i faci ús de Google abans de seguir. En el següent vídeo hi ha un breu anàlisis compositiu amb algunes de les seves imatges. Aviso que semblen conceptes de parvulari i molt factibles d’obtenir. Però casualment tota aquesta informació es bloqueja automàticament dins el nostre cervell quan agafem una càmera.

Ho fa fàcil. I és que aquest home porta tantes hores amb la càmera penjada al coll que compon la imatge amb dècimes de segon. Vull remarcar el fet que aquests conceptes poden exportar-se a qualsevol estil fotogràfic. I animo a tots els lectors a posar en pràctica aquest coneixement.

Abans d’acabar vull explicar-vos un exercici que a mi em va funcionar molt bé en el seu dia per agafar pràctica (i actualment l’utilitzo quan hi penso). Recordeu les diapositives? Si encara conserveu alguns dels marcs que subjecten la transparència, podeu agafar-ne un i portar-lo amb vosaltres. Quan un entorn o una situació us cridi l’atenció, en lloc de treure la càmera o el mòbil per fer una imatge traieu aquesta petita peça de plàstic. Feu-la servir com a limitador del camp visual i busqueu composicions atractives. Sembla una ximpleria, però és increïble com la nostra percepció pot canviar i millorar utilitzant aquest mètode. Ens abstenim totalment de la resta de factors per centrar la nostra atenció només a la composició. I aquest hàbit, posteriorment, quan agafem la càmera per fer fotos es nota.